Vaig néixer a quarts d'onze del matí d'un 23 de juny de 1971, a l'antiga maternitat de Reus, avui CAP Sant Pere. Sóc el primer de cinc germans -tot nois- que la meva mare, la Monserrat, va portar a aquest món amb l'ajuda del meu pare, el Josep Mª. La meva mare era modista però es va dedicar a les tasques de casa fins l'any 1982. Tornaria al món laboral a l'empresa propietària de la botigues Xarol, per després passar als tallers de cal Jofré. El meu pare, avui jubilat, va començar de dependent a les galeries Las Américas, anant després a El Corte Inglés de Barcelona, al Simago de Tarragona i Las Palmas de Gran Canária, on vam viure dos anys, als supermercats precursors de l'actual Mercadona, a Castelló de la Plana, on també vam viure dos anys i tornant a Reus per portar la gestió comercial de dues cadenes hoteleres de Salou. Això va fer que malgrat començar l'EGB al col·legi de la Sagrada Família de Reus -avui IES Gabriel Ferrater-, fins als 10 anys anéssim passant per un CEIP de Benicàssim del qual no recordo el nom i el CEIP Carles Salvador de Castelló. Amb tot, finalitzo 8è d'EGB a la SAFA i faig B.U.P. i C.O.U a l'Institut Salvador Vilaseca. Fascinat per l'astronomia i la ciència-ficció de ben petit -culpa d'en Verne, sobretot- m'hagúes agradat ser astronauta. Però ben aviat vaig descobrir dos obstacles ben contradictoris amb la meva persona: primer, els astronautes duien un parxe de barres i estrelles al braç, que no es corresponia amb el meu lloc de naixença; i segon, els navegants de l'espai havien de fer carrera militar, i això m'obligava a adoptar la disciplina militar d'un altre parxe -rojigualdo- que tampoc acabava de ser el meu.
Per tant, arribat el moment de triar carrera universitària, m'hagués inclinat per les Ciències Físiques, però l'economia familiar no estava per tirar coets -mai més ben dit i aplicat- ni haver de sostenir el meu pas per la facultat de Barcelona, així doncs em matriculo de Ciències Químiques a la divisió de la Universitat de Barcelona al camp, que serà l'embrió del que avui anomenem Universitat Rovira i Virgili.
Per tant, arribat el moment de triar carrera universitària, m'hagués inclinat per les Ciències Físiques, però l'economia familiar no estava per tirar coets -mai més ben dit i aplicat- ni haver de sostenir el meu pas per la facultat de Barcelona, així doncs em matriculo de Ciències Químiques a la divisió de la Universitat de Barcelona al camp, que serà l'embrió del que avui anomenem Universitat Rovira i Virgili.
